FRUTART. JUDIT COMES.

El cor i les mans de FrutArt es Judit Comes, que prové d'una família d'artistes i artesans. Son pare, ebenista, la introdueix en el treball amb la fusta.

Amb 15 anys, es forma a la Escola d'Arts Ondara i a l'acadèmia de dibuix i pintura Lluïsa Serrando, on desenvolupa les seves aptituds en disseny i arts gràfiques, escultura, pintura i ceràmica.

Al finalitzar els seus estudis investiga noves formes d'expressió, com l'escultura en fang, pedra i fusta, a la vegada que descobreix la seva passió per la cuina i gastronomia.

Durant els anys següents treballa com dissenyadora gràfica a la vegada que participa en diferents reunions i esdeveniments gastronòmics. Es en aquest punt que començar a fusionar les seves dues passions com son l'art i la gastronomia, reflexant-les en la decoració de pastissos, i evolucionant cap al treball avançat amb xocolata i altres tècniques.

Es a principis del 2005 quan te la possibilitat d'anar a realitzar un curs de talla de fruites amb el mestre Xiang Wang. Aquí pot practicar les tècniques xineses de talla i començar a treballar les fruites i verdures de forma artística.

Practicant intensament i veient la seva facilitat per aquest art, es quan decideix crear FrutArt, per poder mostrar i col·laborar amb els professionals i particulars en el impuls d'una nova visió de fruites i verdures, així com promoure el seu consum i millora d'imatge.

FrutArt col·labora amb diferents entitats i organitzacions, a la vegada que acudeix a diferents esdeveniments per a la promoció d'una alimentació sana, mentrestant realitza decoracions i formacions per empreses i particulars.

Judit s'ha desplaçat per diferents llocs de Europa, mostrant i formant a gent en aquest bell art mil·lenari. Últimament està sent requerida per diversos mitjans de comunicació i culturals per a la mostra de la seva feina i perspectives del mateix.

Breu historia de la talla de fruites i verdures

L'art de la talla de fruites i verdures va començar a Xina farà uns 2000 anys, per a la decoració de plats i actes socials. Actualment es segueix realitzant la talla de forma habitual a restaurants i grans celebracions.

A Tailàndia es va importar aquest art des de Xina, l'any 1364, quan una de les princeses de palau decora una llàntia flotant (emprada en una cerimònia tradicional tailandesa) amb figures tallades en fruites i verdures. Al veure-ho, el Rei s'emociona i impulsa aquest art per a us exclusiu a la cort.

A l'any 1932, l'art de la talla es "democratitza", al decidir el Rei vigent ensenyar-ho, formant als professors de les escoles del país. Així, passa a esser una més de las arts oficials, tal como la pintura, música, dansa, etc...

Les diferencies entre la talla xinesa i tailandesa, consisteix, bàsicament, en els motius realitzats. Els xinesos realitzen figures i imatges al·legòriques als seus contes i llegendes, vers que els tailandesos realitzen principalment flors.